dijous, 30 de gener de 2014

SALUDEM EL CANVI

M'agrada tocar les persones amb les quals convisc. Naturalment amb matisos i depenent del grau de relació, però podria dir que valoro el contacte físic. Opino que tocar l'altra persona, donar-li la mà o xocar-li l'esquena augmenta i enriqueix el missatge que pugui estar donant. I ja no parlem de com enforteix acariciar-se, abraçar-se i fer-se petons, com de bé ens fa sentir donar-ne i rebre'n, per molt de durs que anem. No pots tocar les persones quan hi parles per telèfon o Internet, i aquest és un dels motius pels quals el cara a cara és el tipus de comunicació més complet. 

Alhora, crec que aquest "expressar-se físicament" és molt personal; trobo important poder escollir com i amb qui ho faig en funció del que senti. Lliurement. Els meus gestos d'afecte són valuosos, com els de tothom, i no sempre tinc per què donar-ne. És per això que no m'agrada haver de fer dos petons quan em trobo amb una noia i donar la mà quan em trobo amb un noi. Trobo que no només és heteronormatiu sinó que també obliga a donar quelcom personal i íntim a algú que potser acabes de conèixer. 

Així que a partir d'ara intentaré saludar de la forma amb què em senti més còmode. Perquè tot i que els estàndards socials estan establerts fins a nivells molt profunds, no hem de renunciar a canviar-los si no ens convenen. Necessitava escriure això per posar-ho en marxa, per decidir-me d'una vegada a actuar una mica més d'acord amb els meus ideals. Potser sigui començar la casa per la taulada, o potser ningú pensi com jo i estigui criticant una minsa estupidesa dins la gran porqueria que hi ha a la nostra tribu, però he pres consciència un cop més que no podem esperar els canvis, els hem de començar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada