diumenge, 30 d’octubre de 2011

EXTRAESCOLARS

No ens enganyem, és pretensiós voler canviar el món ja en la segona entrada d'aquest bloc. Els éssers humans no naixem per canviar el món; de fet, a priori no naixem per fer res en concret -fora de sobreviure i reproduir-nos-, i el senyor Smith, ja cap al final de la trilogia de Matrix, arriba a la conclusió que "l'objectiu de la vida és acabar". Alguns afirmen que si naixem per alguna cosa, és simplement perquè els nostres estimats gens ens utilitzin egoistament per tal de transmetre els seus trets a través d'infinites generacions (Richard Dawkins). D'altres, en canvi, consideren massa avorrit o exasperant no tenir una causa i una finalitat vitals i s'inventen religions.

Tot i no ser devot d'aquestes últimes, els he de donar la raó en el fet que arribar a la vida i assumir que no estem aquí per res en concret pot ser molest, incòmode. Què dimonis, ho és! I tan difícil que la gent que prefereix creure en un ésser superior es conta per milions. 


Però què vols que et digui, abans de sobreviure, reproduir-nos o servir qualsevol déu, trobo que els humans tenim una mena de deure moral. Es tracta d'una obligació voluntària (valgui l'oxímoron/antítesi) que no és inherent en la nostra raça. Alhora, aquest deure és exclusiu de l'homo sàpiens, la resta d'animals no posseeix la consciència suficient per dur-lo a terme. 


Realment cal tenir moltes mancances, és a dir molt poques, per no adonar-se que al món es poden millorar moltes coses, que no som lliures, i tot i que a la tele la gent somrigui i el teu equip preferit segueixi jugant, hi ha gent que passa gana i tu pagues més del que hauries de pagar perquè un altre innocent s'enriqueixi. I dic innocent perquè és tan culpable d'aquesta situació com ho ets tu, com ho sóc jo. Tots en som responsables. El cas és que això no només passa al món subdesenvolupat. Si alguna cosa és de veritat omnipresent, és la injustícia. Una injustícia desmesurada.

És trist, però per algun o altre motiu, a moltes persones els ha de tocar el rebre per finalment obrir els ulls i veure que quelcom no va bé. Veure que no tenim perquè viure els uns per sobre dels altres ni tenir accés a més possibilitats que la resta. Realment calen crisis econòmiques perquè això succeeix-hi? M'avergonyeix veure el poder que tenen els diners, no hi vull viure, en un món com aquest. 

Així doncs, ja que com a individu no tinc res a fer, provaré de millorar aquest planeta per estar tots millor o, com a mínim, per estar tots igual. I no sóc l'únic amb aquest propòsit. Titlla'm d'idealista si vols, perquè això sona increïblement ingenu, però si és cert que l'important és participar, que sàpigues que jo hi participo. 


2 comentaris:

  1. ja en som dos...
    per cert, felicitats, m'agradarà seguir-te en la teva nova aventura.

    Júlia

    ResponElimina
  2. Frases que jo també m'he repetit moltes vegades... Tant de bo no fossin ideals inabastables, crec que aquesta moral s'ha subratllat d'idealista i la gent no s'anima, escèptica, a donar-ho tot. Tant de bo es pugui fer alguna cosa. (:

    ResponElimina