dijous, 27 d’octubre del 2011

HAY UNA PRIMERA VEZ PARA TODO

"Hay una primera vez para todo" és una de les frases del meu repare que sempre recordaré. De ma mare, en canvi, recordaré molt probablement "en esta vida hay que saber esperar" o "el que todo lo quiere todo lo pierde". 

El cas és que aquí estic, provant una nova aventura de la web 2.0. Per suposat que no invento res de nou, però entén-me si tinc la sensació de ser en un moment una mica especial, en una primera vegada, almenys pel que fa a la meva vida cibernètica. Com el dia en què el desgraciat d'un amic meu em va obrir un compte a Facebook (el lladre de temps, l'enemic dels que anhelen fer coses útils) en contra del meu súper-jo. Tot i que sembli increïble -perquè ara sóc un viciat d'aquesta xarxa social-, la meva intenció era no endinsar-me en les interminables pàgines de blau i blanc fins a començar la universitat. Una amiga se'n reia, dels meus propòsits.

I és que en realitat, tan bon punt el meu amic va començar a ensenyar-me tots els avantatges que s'obtenia amb el Facebook, el meu allò va dir: "Ei, que aquí estic jo, això m'agrada i per tant ens quedem". Jo naturalment poca cosa vaig poder fer, però li he trobat el què, no et pensis. Bah, no, segur que no, és ell que m'ha enganyat, o sigui jo mateix. 

Però tot aquest temps he estat donant-hi voltes (de fet no faig altra cosa), ¿què fa que funcioni tant bé una fórmula a primera vista tan simple com aquesta? I he arribat a la següent conclusió provisional: ens agrada sentir-nos autors d'alguna cosa, i què millor que ser autors de les nostres pròpies vides? Ens encanta sentir que, en algun lloc, el que sentim, el que pensem, el que ens agrada, etc. es dóna a conèixer d'alguna manera. I quin lloc i manera millors que Internet, l'eina de l'ara?

Doncs jo en aquest moment tinc l'excusa perfecta per encetar un bloc: és obligatori. Són deures per a la Universitat (ui que estrany dir això, jo que encara dic "cole" de tant en tant"). Així, si en un futur algú em diu que hi estic enganxat, li diré que és la Pompeu Farra qui en té la culpa. He escrit Farra? Un altre cop l'allò?

4 comentaris: