diumenge, 4 de novembre del 2012

LLIBERTAT?

La llibertat, aquella condició que permet a l'individu fer allò que vol, allò que considera necessari per a si mateix. Vehicle de la voluntat i camí cap a la felicitat, la llibertat és per tant molt important per a l'ésser humà; quan una persona pot fer el que vol, les possibilitats que tindrà de ser feliç seran més  altes que les de la persona sense aquesta capacitat.

Però què és el que ens dóna aquest poder? Què ens fa ser lliures?

Alguns afirmen que si vols, pots, que l'únic obstacle entre nosaltres i els nostres objectius som nosaltres mateixos. Segons aquesta idea, per fer i ser allò que volem l'única cosa contra la qual hem de lluitar són les nostres pors, els nostres complexes, les nostres indecisions, etc. Els que no arriben allà on volen és perquè no s'han esforçat suficient, perquè són mandrosos o perquè s'han inclinat pel camí immediat i viciós, a priori més fàcil.

La majoria de vegades, si fan fora algú de la feina és perquè no ha rendit el que hauria d'haver rendit; si un jove no arriba a pagar-se la universitat és perquè ha malgastat els diners...

La veritat és que aquestes afirmacions sovint em semblen tan incoherents que em costa trobar-ne exemples semblants. Sembla obvi que el context en què vivim és el d'una cursa, i que més ens val "córrer" per aconseguir el màxim de diners. Ells són el qui realment ens donen la llibertat, com més diners tens més obstacles cauen, més barreres desapareixen i més a prop tenim les coses. 

Almenys actualment, els diners són el que únicament importa. Revelador és l'eslògan de la cursa de La Mercè d'enguany: poques coses gratis et faran sentir tan bé. Aquesta frase menysprea els valors sense cost que un pot obtenir al llarg de la seva experiència vital. Què és un somriure, una amistat, un amor o una abraçada en comparació amb el que hem d'obtenir pagant? 

Segons les lleis i les normes mitjançant les quals ens auto-regulem, tots els individus som iguals en drets. Jo cada cop estic més convençut que el dret és una fal·làcia, una gran mentida. Al primer món tots tenim dret a una bona sanitat, a una bona educació, a l'accés a la cultura o a moure'ns lliurement per gran part del planeta, però qui pot fer realitat tot això? Els drets els tenim tots, però alguns els poden acomplir molt bé mentre d'altres no poden fer-ho o ho fan a mitges.

Està clar que quan naixem, se'ns obliga a formar part d'una cursa que no hem decidit que es faci. I no només això, també comencem (i segurament acabem) amb diferents sabates. Els qui de debò són lliures, i a més a més poderosos, estan totalment satisfets amb aquesta competició. Sempre guanyen i ens venen que la llibertat ens està bé a tots. Però acabem de veure que la nostra llibertat és paper mullat. 

Si no disposem tots dels mateixos recursos, de les mateixes possibilitats i oportunitats, hi haurà sempre lliures i no tan lliures. I què és algú no lliure si no un esclau? El que puguin fer uns serà major que el que puguin fer uns altres. Això sí, "uns" són "uns pocs" i "uns altres" som la majoria. Per ser lliures de debò, el que ens cal és saber-nos amb els mateixos mitjans que la resta, i no per això perdre la identitat; no som el que tenim, sinó el que fem. 

Naixem movent-nos només pel que ens convé individualment. El que segons la meva opinió ha d'aconseguir l'educació i la cultura és que a poc a poc ens anem mobilitzant pel que ens convé també col·lectivament. Perquè entre tots fem unes sabates adequades per a tothom i així puguem ser veritablement lliures.


3 comentaris:

  1. Després de tot queda clar que és la condició per a auto-desenvolupar-se. La felicitat potser depèn d'altres factors ...(sentiments, idealitzacions...)
    Pel que fa el dret, és ben cert el que apuntes. Després de la declaració dels drets dels homes i els ciutadans cap enllà el llunyà segle S. XVIII, hem avançat uns pocs un poc, la resta gens.. i com sempre nosaltres som bastant perdedors en molts drets que altres sí tenen.
    ànim amb aquestes reflexions. Jesús

    ResponElimina
  2. borjiiiins m'encantaaa!! i molt molt!

    seacamps

    ResponElimina
  3. Hola Borja:
    La teva mare m´ha donat l´enllaç del teu blog i acabo de llegir una miqueta. Quina sort tenir jovent que es dona compte que aquesta "llibertat" que ens diuen que tenim es en realitat una altre tipo d´esclavisme.
    Salutacions
    Teresa Rodriguez

    ResponElimina