Sempre m'ha semblat curiós que determinades persones em desitgin un bon Nadal. Sovint, quan diuen "Nadal" es refereixen al conjunt de festivitats o vacances que acaba amb l'arribada dels reis (potser no, però no he rebut -per sort o desgràcia- ensenyaments amplis sobre la litúrgia cristiana/catòlica), mes jo ara parlo de la gent que, arribat el dia 25 de desembre, es preocupen d'escriure't o fins i tot trucar-te per dir-te "Bon Nadal".
Què celebrem durant la nit i el dia de Nadal? No ens enganyem, l'arribada de Jesucrist a la terra. Ara clar, tot queda molt difuminat i ningú s'hi fixa, però jo trobo que cal buscar el fons de la cultura. Em sembla perfecte que la gent que de debò viu la fe cristiana celebri aquesta festivitat i desitgi amb els seus propers un bon aniversari al fill de Jahvé. Però és coherent que una persona que no s'empassa cap dels dogmes de la cristiandat feliciti d'aquesta forma el Nadal? Fins i tot ho fa gent crítica amb l'Església que s'auto anomena progressista, laica o atea. El que diem parla de nosaltres, potser alguns haurien de fer una reflexió.
Una altra cosa que no puc veure amb gaires bons ulls són els comentaris de l'estil "ara que ve Nadal s'ha de ser solidari". Crítica segurament molt repetida, però és que la resta de l'any no s'ha de donar als qui menys tenen? Sí, totes les persones es mereixen les mateixes oportunitats, així com tots els nens es mereixen un regal dins del context dels Reis Mags (per cert, cap família pot optar a passar d'aquesta tradició, ja que condemnaria la seva descendència a ser l'ovella negra de la classe). Moltes vegades sona com: "Mira, ara som solidaris i així tindrem la consciència tranquil·la durant un any més". Hipocresia. I va més enllà, perquè en teoria, un bon cristià hauria d'estar donant caritat sempre, però res, ho fem al Nadal i gràcies.
Més, els llums de Nadal. Què aporten? Consum elèctric i consum a les botigues. Sempre he sentit que els comerciants els promouen per atreure clients desesperats per trobar el regal adequat. Tothom parlant de crisi, però els carrers ben lluents. I tots els Santa Claus penjant al balcó? Símbols post Coca Cola, com apuntava un amic meu. Aquest futur historiador o erudit també em va fer veure que molts símbols no pertanyen ni tan sols a la nostra tradició, i són la representació d'una brutal aculturació.
Com em va dir una professora d'humanitats, renunciar a la religió no ha de comportar renunciar a les vacances dels treballadors. D'acord que és un bon moment per ajuntar-se, donar-se regals, menjar molt i jugar al trivial o qualsevol altre costum familiar, però en realitat sempre és un bon moment per fer aquestes coses, igual que la cosa de ser solidaris.
Tot aquesta festa és per un motiu religiós i dogmàtic, no ho oblidis. I si no tinc raó me la tallo i em faig monja.
